PREPARATS PER AL FUTUR
PROPOSTA DE CIUTAT DE JUNTS PER CATALUNYA OLOT
Eleccions Municipals. Olot 2019
Presentació
El progrés social, la prosperitat econòmica, la transformació urbana i la construcció democràtica són els quatre eixos principals de la proposta de ciutat que des de Junts per Catalunya hem preparat per Olot. Un repte immens que tinc l’honor de encapçalar de cara a les eleccions municipals d’aquest 26 de maig. Ser alcalde de la meva ciutat no és un punt d’arribada sinó un punt de partida per dedicar quatre anys de la meva vida a un únic objectiu: millorar la ciutat i la vida de les persones que hi viuen.
I com volem millorar-la? Doncs amb una proposta que parteix de la nostra manera d’estimar i entendre la ciutat. A partir d’un projecte de ciutat i no de mandat. Alguns dels resultats del nostre treball es podran avaluar a curt termini, però d’altres necessitaran més temps. Potser els canvis tecnològics són immediats, però els canvis culturals, els més importants per a una ciutat, són lents. És un projecte de progrés, realista, que té l’educació com a pedra angular. Totes les accions tenen una dimensió pedagògica i estem convençuts que l’educació és l’instrument més important que tenim al nostre abast per millorar la ciutat. La igualtat de gènere és un objectiu. La lluita contra el canvi climàtic, una contribució individual i col·lectiva necessària i urgent. La defensa dels drets civils de les persones, una convicció. El paisatge, un bé a protegir. I l’ocupació i l’atenció a les persones, la nostra obsessió. El comerç, la restauració, les empreses, els autònoms i els emprenedors continuaran sent el motor de la nostra economia i objecte d’estímul i suport. Tot això, sense perdre de vista la primera de les nostres obligacions: fer que la ciutat funcioni. Tan cert com que el progrés social i la prosperitat econòmica són imprescindibles, també ho és que la ciutat cada dia, cada hora, funcioni a la perfecció.
A les properes pàgines trobareu prop de 400 accions amb les que volem fer que Olot continuï avançant aquests propers anys. Per aquest repte, m’acompanya un equip de persones amb un gran coneixement de la ciutat, amb la que col·laboren des d’àmbits molt diferents i amb una mirada generacional amplíssima. Tots ells han volgut fer un pas més en aquesta contribució a la ciutat i acompanyar-me a les eleccions municipals del 26 de maig a l’Ajuntament d’Olot.
Estem aquí perquè volem contribuir a escriure, aquest grup de persones i jo, una nova pàgina de la història de la ciutat. I volem que sigui una bona pàgina d’aquesta història que es va començar a escriure fa més de mil anys. Estem preparats, motivats, il·lusionats i disposats a donar el millor de nosaltres. Per fer-ho possible us demanem el vostre suport per fer realitat totes les accions que trobareu recollides en aquest programa.
Després de llegir-lo, sabreu qui som i què volem fer. Us demanem el vostre suport i la vostra confiança per fer-ho possible. Perquè nosaltres estem preparades i preparats per al futur!
Pep Berga
Alcaldable per Olot
1. PROGRÉS SOCIAL
1. PROGRÉS SOCIAL
Les ciutats progressen quan progressen les persones que hi viuen.
En èpoques anteriors mesuràvem el progrés i el desenvolupament d’una comunitat, d’una ciutat o d’un país només a partir dels seus indicadors econòmics: el PIB, la renta per càpita o la taxa d’atur. I la prosperitat econòmica és, sens dubte, un objectiu molt important per a una ciutat ja que sense prosperitat econòmica no pot haver-hi progrés social.
Però una ciutat sobretot progressa si les persones que hi viuen tenen valors, empenta, coratge i sensibilitat. Si les seves empreses se’n surten i creen riquesa a repartir entre les persones que hi treballen; si les seves entitats són dinàmiques i fomenten les relacions personals d’una manera sana i cohesionant.
La ciutat progressa quan esdevé un sistema intel·ligent, quan la suma de totes les intel·ligències individuals li permeten afrontar els reptes que la vida ens planteja, solucionar els problemes i superar els obstacles. La ciutat progressa quan els seus habitants comparteixen un compromís ètic amb les seves veïnes i veïns i amb el seu entorn urbà i natural.
Els principals problemes als quals ens hem d’enfrontar en el present són molt complexos perquè estan provocats per una llarga cadena de comportaments individuals. I les ciutats funcionen bé i progressen quan estan governades per sistemes en els que es sintetitza la intel·ligència col·lectiva.
El primer objectiu del nostre programa és el progrés social. Fer progressar el conjunt de tota la ciutat i les relacions comunitàries que s’estableixen entre els seus habitants. Fer progressar l’accés als serveis de salut, educatius, culturals, esportius i en general a tots els serveis propis de l’estat del benestar; fer progressar els drets civils i la plena igualtat de gènere entre homes i dones. Perquè la societat és diversa i complexa, certament, però que ho sigui, no implica que no s’hi pugui conviure de manera harmònica i respectuosa.
1.1 Una mirada atenta a les necessitats de les persones
- Planificar l’acció social de l’Ajuntament a partir de les necessitats de les persones, organitzades en necessitats bàsiques, necessitats relacionals familiars i comunitàries i necessitats relacionades amb la promoció de l’autonomia i l’atenció de la dependència.
- Avançar en la prestació de serveis d’atenció a la dependència en el domicili, com són el servei d’ajuda a domicili, la teleassistència, els àpats a domicili.
- Consolidar el Servei de teràpia ocupacional i serveis de productes de suport (BAT) per millorar la qualitat de vida de les persones amb dependència que viuen a casa seva (muntatge i instal·lació d’aparells que els facilitin la seva activitat diària: cadires, caminadors, llits articulats, elevadors i grues personals, baranes, etc).
- Completar les darreres fases de reforma de la residència de gent gran de l’antic Hospital Sant Jaume.
- Augmentar les places públiques per a residències de gent gran, d’acord amb la Generalitat de Catalunya.
- Implementar un nou programa de suport a les cuidadores i cuidadors en l’àmbit de l’atenció a la dependència.
- Renovar el Pla municipal d’accessibilitat d’Olot, d’acord amb la nova Llei 13/2014, d’accessibilitat.
- Intensificar l’atenció a les persones amb malaltia mental creant nous serveis i també millorant la coordinació entres els àmbits socials i de salut.
- Continuar garantint, sense limitació pressupostària, els ajuts d’urgència social per atendre les necessitats bàsiques (subministraments bàsics, allotjaments temporals, higiene de l’habitatge, farmàcia, salut, transport, alimentació, roba, activitats extraescolars i de lleure, atenció específica als infants i suport familiar).
- Desenvolupar un programa integral d’atenció a l’exclusió social: menjador, bugaderia, dutxes i serveis de suport a l’autonomia personal.
- Avançar en l’atenció a la infància i adolescència en situació de risc social i reforçar l’educació com a pilar de l’equitat social i instrument d’igualtat d’oportunitats.
- Ampliar els serveis de l’Espai Família amb el desplegament del SIS (Serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents).
- Implementar un programa que potenciï les capacitacions de les famílies amb infants i joves.
- Obertura d’un nou espai socioeducatiu a la confluència dels barris de Pequín, Sant Roc i Bonavista.
- Avançar en la implementació del Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social d’Olot.
- Fer que la intervenció comunitària esdevingui un element clau del benestar de les persones, partint d’accions que enforteixin els vincles familiars i veïnals.
- Fer accions de suport a l’associacionisme veïnal i reconèixer el seu paper clau en l’àmbit de les relacions comunitàries.
- En l’àmbit del veïnatge, promoure accions per la convivència i la interrelació ciutadana que fomentin la gestió positiva dels conflictes.
- Poar a disposició el Servei d’Acollida, des de diferents àmbits i amb serveis específics, a totes les persones que arriben a Olot per viure-hi.
- Complir amb el deure ètic d’acollir a persones refugiades, d’acord amb el Programa Català de refugi de la Generalitat.
- Consolidar el SISA (Servei Integral de Suport a l’Associacionisme).
- Donar suport econòmic, logístic i en forma d’equipaments a l’associacionisme dedicat als àmbits social, veïnal i de cooperació internacional.
- Incrementar les accions de voluntariat i de col·laboració ciutadana a través del Punt de Voluntariat.
- Creació d’una regidoria específica dedicada a la igualtat de gènere.
- Impulsar accions per prevenir qualsevol forma de violència, donant suport a les víctimes i treballant amb els agressors.
- Creació d’una regidoria específica dedicada als drets civils de les persones que depengui directament d’alcaldia per donar-li la centralitat i la importància necessàries.
- Consolidar el Servei d’Atenció Integral (SAI) LGTB Comarcal i fer-lo present a totes les àrees i serveis de l’Ajuntament.
- Desplegar un programa de formació al personal municipal i a la ciutadania sobre diversitat i no discriminació (col·lectius LGTB, diversitat religiosa, diversitat cultural, etc).
- Vetllar perquè les activitats (lúdiques, culturals, esportives…), els equipaments municipals i tota la ciutat en general, siguin respectuoses amb la diversitat de la ciutadania.
- Donar un nou impuls al servei de cooperació i solidaritat promovent projectes de cooperació internacional i solidaritat i, també, promovent els valors associats al desenvolupament humà i als drets humans.
1.2 Una ciutat educadora i que genera oportunitats per a les persones
- Impulsar polítiques locals que garanteixin el dret fonamental de totes les persones a una educació de qualitat, les vint-i-quatre hores del dia i al llarg de tota la vida.
- Elaborar un nou Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) adaptat a la situació actual i amb una visió de present i futur.
- Continuar fent visibles els valors implícits relacionats amb el concepte de “Ciutat Educadora” i establir aliances amb altres pobles i ciutats de les comarques gironines que promoguin aquests mateixos valors.
- Definir un sistema valoratiu de polítiques educatives que ens permeti identificar millor les necessitats dels ciutadans en aquest àmbit.
- Definir un pla de treball amb els agents del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per millorar en inclusió als centres educatius.
- Constituir un ens d’Educació de la Garrotxa integrat, com a mínim, per l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal.
- Impulsar polítiques d’igualtat d’oportunitats i d’equitat per millorar l’èxit educatiu dels infants i joves.
- Millorar el sistema d’ajuts que afavoreix que els infants amb menys recursos accedeixin a les escoles municipals (Escola Municipal d’Expressió, Escola de Música i Escoles Bressol).
- Potenciar el projecte de recursos educatius per donar suport a l’activitat docent i apropar els centres educatius a diferents professionals i entitats de la comarca.
- Potenciar el paper social de la llengua amb el suport del Consorci per la Normalització Lingüística.
- Facilitar l’accés a l’ensenyament superior conjuntament amb l’UNED.
- Promoure el coneixement de llengües amb col·laboració amb l’Escola Oficial d’Idiomes d’Olot.
- Crear un servei d’acompanyament integral i de suport a les famílies de nadons, d’infants i de joves.
- Donar suport a les associacions de famílies d’alumnes com a agent educatiu principal dels infants i joves.
- Col·laborar en la creació d’un programa de noves oportunitats per donar resposta educativa i formativa als joves que ho necessitin.
- Impulsar les accions recollides en el Pla d’Actuacions en Edificis Educatius que reculli les necessitats d’inversió als centres educatius de la ciutat. Pla d’inversió d’un milió d’euros en quatre anys destinat a centres escolars de la ciutat per millorar-ne les instal·lacions.
- Vetllar per tal de que tots els centres educatius siguin accessibles al 100%, tant per l’accés com a l’interior i al conjunt d’instal·lacions.
- Definir els canals de participació ciutadana, en especial dels infants i joves, en els projectes educatius de la ciutat.
1.3 La creativitat, la innovació i la cohesió social, eixos de la política cultural
- Consolidar i millorar un model de cultura per a tothom, de qualitat, amb una programació estable al llarg de tot l’any, i en cooperació amb les entitats de la ciutat i altres institucions.
- Apropar la cultura a la ciutadania amb propostes vinculades a les lletres i el pensament per tal d’estimular la reflexió, el pensament crític, el coneixement i la creativitat.
- Reconèixer i potenciar la dimensió pedagògica de la cultura.
- Implantar un model de cultura compromès amb la llengua catalana i amb el país.
- Incorporar les tendències culturals emergents, com l’art digital o les noves escenes, a la programació de la ciutat.
- Promocionar els drets civils de les persones a través de la cultura, cooperant amb altres àrees de l’Ajuntament i amb les entitats de la ciutat.
- Invertir en l’actual xarxa d’equipaments culturals de la ciutat.
- Construcció d’una nova biblioteca a Can Sacrest que disposarà d’un catàleg de serveis culturals, educatius i socials pensats per a tots els públics. Aquest nou equipament oferirà espais de creació i innovació.
- Rehabilitació de La Carbonera del Teatre Principal d’Olot.
- Avançar en el projecte d’una coberta permanent al pati de l’Hospici.
- Avançar en el projecte d’un nou espai dedicat a les arts escèniques al centre de la ciutat.
- Establir noves aliances de la Residència Faber amb els sectors educatius, socials i econòmics de Catalunya.
- Adequació progressiva de la Plaça de Braus per a usos culturals.
- Convocar anualment una línia d’ajuts per a millores dels ateneus i locals associatius de titularitat privada, amb la finalitat de donar un millor servei al teixit associatiu de la ciutat.
- Potenciar les festes del Tura com un dels actius culturals, lúdics i econòmics més importants de la ciutat, conservant la seva identitat local i remarcant la seva projecció nacional.
- Incrementar el nombre d’exposicions dedicades a la creació local, també col·laborant amb les entitats.
- Posada en funcionament d’un cicle anual dedicat a la música clàssica.
- Consolidar que els festivals MOT, Sismògraf, Lluèrnia, Festival Veus i El Mini esdevinguin festivals de referència nacional.
- Elaborar el catàleg del patrimoni immaterial de la Garrotxa, en col·laboració amb altres municipis de la comarca.
- Establir aliances comarcals per tal de contribuir a potenciar la programació cultural en els municipis veïns de la Garrotxa.
- Garantir que l’Espai Cràter sigui, també, un equipament cultural de la ciutat.
- Aprovar un Pla d’edicions municipals de suport a la creació literària i a l’assaig.
- Incrementar el suport a la creació local en l’àmbit de la música i les arts escèniques.
1.4 Per a una ciutat i una ciutadania més saludables
- Promoure hàbits de vida saludable al llarg de tota la vida.
- Promoure hàbits de salut en infants i joves amb l’impuls del Pla Salut Escola i Comunitat (PSEC), amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament.
- Impulsar un treball conjunt de les àrees d’Educació i Joventut que incideixi en el consum responsable d’alcohol.
- Obertura d’un quart quiròfan i augment de l’activitat de l’Hospital d’Olot i la Garrotxa: incorporació de la ressonància, ampliació d’espais per a consultes externes i l’Hospital de Dia Mèdic Quirúrgic.
- Construcció del Nou CAP Olot Nord que donarà un millor servei als usuaris i professional.
- Millorar el transport i l’accessibilitat a l’Hospital d’Olot i la Garrotxa.
- Promoure el desenvolupament i les sinergies al voltant de l’Observatori d’Humanitats en Medicina, recentment creat per l’Ajuntament d’Olot, la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.
1.5 Els joves, presents en tot moment
- Enfortir les estructures de suport integral als joves establint nous espais de coordinació entre els professionals de joventut que actuen a la comarca.
- Coresponsabilitzar els joves en el desenvolupament dels projectes de la ciutat.
- Treballar transversalment amb totes les àrees de l’Ajuntament perquè incorporin i impliquin els joves en els seus projectes.
- Redactar el nou Pla Local de Joventut d’Olot 2020-2023.
- Constituir un ens de joventut de la Garrotxa integrat, com a mínim, per l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal.
- Potenciar les accions d’intervenció directa amb els joves dins i fora de l’Oficina Jove de la Garrotxa per tal d’acompanyar-los en les diferents etapes de transició.
- Actualitzar constantment la cartera de serveis de L’Ideal – Oficina Jove de la Garrotxa, per adequar-la a les noves necessitats dels joves.
- Impulsar que el servei de l’Ideal – Oficina Jove de la Garrotxa s’insereixi dins del projecte de l’edifici de la nova biblioteca d’Olot de Can Sacrest.
- Assessorar els joves que volen anar a treballar i/o estudiar a l’estranger.
- Renovar i ampliar l’oferta d’activitats d’educació en el lleure que ofereix l’Estiu Riu.
- Promoure els recursos i els serveis relacionats amb la qualitat, la salut i el benestar dels joves als locals d’oci nocturn de la ciutat.
- Donar suport i potenciar projectes innovadors i creatius protagonitzats per i per als joves.
- Completar la rehabilitació del Molí d’en Climent com a centre de referència per a l’educació en el lleure.
- Donar suport a les activitats innovadores que plantegin un nou model d’oci per als joves.
- Impulsar accions que facilitin la transició domiciliària dels joves que decideixen emancipar-se.
1.6 L’esport, on tots hi guanyem
- Promoure i fer accessible la pràctica de l’activitat física i l’esport amb l’objectiu de millorar la salut, el benestar i la qualitat de vida de les persones.
- Reconèixer el valor de la pràctica esportiva com a element inclusiu.
- Impulsar un programa educatiu que reconegui els valors inclusius de l’esport.
- Millorar el sistema de beques esportives i l’accés a la pràctica esportiva.
- Donar continuïtat al programa de promoció de l’activitat esportiva a les escoles.
- Impulsar polítiques d’igualtat de gènere en l’àmbit de l’esport.
- Promoure la creació de seccions sèniors als clubs esportius de la ciutat.
- Incrementar la dotació econòmica dels convenis amb les entitats esportives de la ciutat.
- Donar suport als esdeveniments esportius organitzats per clubs i entitats de la ciutat.
- En general, millorar les instal·lacions esportives destinades als esports de pista amb un programa d’inversions de renovació i conservació.
- Construir una piscina municipal coberta a les actuals instal·lacions de piscines de l’avinguda Sant Jordi.
- Instal·lar gespa artificial al camp municipal del Joventut Sant Pere Màrtir.
- Millorar les instal·lacions del camp municipal de la Unió Esportiva Olot.
- Avançar en el projecte d’un Parc Ciclista per a la formació del ciclisme infantil i juvenil en un espai segur.
- Avançar en el projecte d’ampliació de la pista d’Skate Parc.
- Avançar en el projecte d’un pavelló destinat a la gimnàstica artística.
- Avançar en el projecte de renovació del camp municipal de Les Mates.
- Crear circuïts saludables que es dirigeixin al públic familiar i que potenciïn l’entorn natural.
- Treballar per tal que la ciutat d’Olot aculli campionats esportius d’àmbit nacional i internacional
1.7 Les Festes Populars, identitat local i projecció nacional
- Reconèixer la importància de les festes com a punt de trobada d’una comunitat que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d’uns referents simbòlics compartits.
- Realitzar campanyes de comunicació que fomentin el binomi festa i civisme.
- Treballar per mantenir i potenciar les festes dels barris de la ciutat.
- Promoure el desenvolupament d’una millor oferta d’oci diürn i nocturn de qualitat, variat i inclusiu, juntament amb els professionals del sector.
- Promoure des de l’Espai Jove L’Ideal un programa relacionat amb els joves i les festes.
- Impulsar un treball conjunt de les àrees d’Educació i Joventut que incideixi en el consum responsable d’alcohol.
- Potenciar el model actual de Festes del Tura basat en la gratuïtat, la diversitat d’actes i la participació del teixit associatiu de la ciutat.
- Continuar treballant per fer de la Faràndula l’element principal d’identificació de les Festes del Tura.
2. PROSPERITAT ECONÒMICA
1. PROSPERITAT ECONÒMICA
Cada vegada és més evident que els ajuntaments són actors claus per facilitar el creixement econòmic d’un territori. Els ajuntaments disposen d’instruments de planificació i d’actuació que poden ser decisius per millorar aspectes com la creació d’ocupació, la competitivitat de les empreses o la millora de les condicions laborals dels treballadors.
En aquests darrers anys, des de l’Ajuntament d’Olot s’ha prioritzat el creixement inclusiu de la ciutat i la comarca. Un creixement econòmic que ha anat acompanyat de la creació d’oportunitats per a tots els segments de la població i de participar en l’economia i que ha buscat la distribució dels fruits del creixement econòmic de manera justa i equitativa.
Olot i la Garrotxa han estat els territoris on l’atur s’ha reduït més des de la crisi econòmica del 2008. I això ha estat gràcies a la feina de les empreses, dels treballadors i de les administracions. Tots junts hem impulsat accions per ajudar als emprenedors i a les petites i mitjanes empreses. Per ajudar a sectors que tenen grans reptes de futur, com el comercial o el de restauració.
I en els propers anys hem de continuar prioritzant la creació d’oportunitats i de riquesa. La millor política social és acompanyar i ajudar a tothom a trobar feina. Especialment aquelles persones que més ho necessiten. Cal que Olot continuï sent una ciutat amb prosperitat i on tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida.
2.1 Una ciutat dinàmica i atractiva per a tothom
- Continuar organitzant o facilitant activitats lúdiques, firals, comercials i culturals a la ciutat, per atraure visitants i generar riquesa i ocupació als sectors del comerç, del turisme i de la restauració.
- Mantenir i potenciar projectes locals amb vocació nacional, com l’Olotx2, el Festival MOT, el Sismògraf, la Fira Orígens, el Festival Veus o la Residència Faber.
- Mantenir les regidories de Comerç i Turisme juntes, per aprofitar sinergies i generar complicitats entre els dos sectors.
- Traslladar els serveis de promoció econòmica de la ciutat (Dinàmig) a la nau industrial dels jardins de la Vila Vella, amb la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat.
- Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que Olot sigui una de les primeres ciutats a aplicar APEUS (Àrees de Promoció Econòmica Urbana), un nou model d’organització i finançament de renovació urbana inspirat en els Business Improvement Districts (BIDs). Es tracta d’un sistema de col·laboració público-privada per facilitar la modernització i la promoció dels nuclis urbans.
- Continuar reforçant programes específics de neteja, millora de l’espai públic i seguretat a les zones més comercials de la ciutat.
- Treballar, juntament amb l’ACO (Associació de Comerciants d’Olot), en l’adequació progressiva dels horaris comercials a les necessitats dels ciutadans, adaptant-se a les directrius de reforma horària que s’impulsen a tot al país.
- Treballar perquè els comerciants disposin de tota la informació sobre les ajudes de modernització del comerç impulsades per la Generalitat de Catalunya o la Diputació de Girona.
- Consolidar l’ACO com a principal interlocutor del sector comercial a la ciutat, donant suport a les seves iniciatives i promovent l’associacionisme.
- Treballar, conjuntament amb l’ACO, estratègies de suport als comerços per aprofitar les avantatges de la venda per internet. Fomentar la utilització de tots els canals de difusió i venda entre els comerços locals.
- Promoure campanyes de sensibilització entre els ciutadans perquè comprin en els comerços locals, posant especial èmfasi en el valor social i econòmic d’aquest sector per la ciutat.
- Impulsar la segona fase del Taller dels Sastres juntament amb l’Associació la Iera, posant a disposició locals del Nucli Antic a artesans, artistes i creadors.
- Treballar per mantenir l’actual teixit comercial a tota la ciutat, tant al Nucli Antic com als barris. Promourem l’obertura de nous comerços especialment a les zones amb més locals buits, per evitar el discontinu comercial.
- Mantenir les campanyes de dinamització comercial a la Plaça Mercat, perquè continuï essent una de les millors places mercat de Catalunya.
- Posar en funcionament una sala per activitats de demostració culinària a la Plaça Mercat, per potenciar les sessions de formació, difusió i promoció de productes de qualitat entre els ciutadans i els escolars.
- Treballar amb el sector comercial per incorporar l’aparcament gratuït per a clients com a servei, i així garantir la màxima atracció de clients al centre.
- Potenciar la promoció del producte d’alimentació de qualitat i proximitat, molt propi de la nostra ciutat i comarca. Donarem suport als seus productors, elaboradors i comerciants. Continuar potenciant l’APP d’especialitats gastronòmiques.
- Potenciar el projectes Visita Granges per donar a conèixer productors agrícoles de qualitat de la comarca de la Garrotxa.
- Continuar millorant la il·luminació de Nadal a la ciutat, com a element de promoció i atracció comercial. Treballar perquè el màxim nombre de comerços participin en aquesta campanya.
- Convertir les conclusions de l’estudi sobre els consumidors de la ciutat en estratègies d’enfortiment del comerç de la ciutat.
- Promoure la protecció dels comerços històrics de la ciutat, com a elements d’identitat local i patrimonial.
- Potenciar l’actual registre de locals i naus de lloguer de la ciutat, per oferir-los a emprenedors.
- Promoure la pacificació del trànsit al nucli antic de la ciutat, reduint el número de vehicles en els moments de màxima afluència comercial.
- Continuar fomentant l’agilitat de la tramitació de llicències d’obres i d’activitats dels comerços, perquè puguin obrir tan aviat com sigui possible.
- Potenciar el comerç a diferents zones de la ciutat, especialment en aquells carrers i places on hi ha més locals buits. Generar projectes de generació d’atracció comercial des de Sant Rafel fins al Carme, arribant si és possible a la resta de carrers perpendiculars.
- Continuar ajudant als emprenedors que comencen un negoci, amb tots els serveis del Punt de Benvinguda Empresarial.
- Seguir treballant per donar a conèixer els serveis de l’Oficina de Consum de la Garrotxa, amb l’objectiu de garantir i defensar els drets dels consumidors. Potenciar especialment les consultes preventives, a fi i efecte d’evitar problemàtiques entre empreses i consumidors.
- Incorporar els serveis de l’Oficina de Consum de la Garrotxa en àmbits de treball transversals de l’Ajuntament, perquè puguin aportar la seva visió i experiència.
- Continuar potenciant el Mercat del dilluns com un espai amb productors del territori i de qualitat.
- Promoure l’eliminació de bosses de plàstic en els diferents espais de consum de la ciutat, com el Mercat del Dilluns o la Plaça Mercat, amb la voluntat de reduir l’impacte mediambiental.
- Promoure entre els marxants del mercat del dilluns el lliurament d’estacionament gratuït entre els compradors.
- Mantenir una política de promoció turística valenta i ambiciosa, per atraure nous col·lectius turístics, especialment de mercats estrangers, sempre tenint en compte els principis del turisme sostenible i el respecte a l’entorn natural.
- Consolidar la marca Olot, juntament amb la de la Garrotxa, amb la natura i la gastronomia com a principals actius d’atracció turística.
- Potenciar la promoció de la ciutat a les xarxes socials, amb una web nova i més atractiva, així com la utilització de tots els canals de difusió i atracció de visitants. Potenciar el bloc descobreixolot.cat
- Potenciar Olot i la Garrotxa com a territori nacional central del producte gastronòmic de qualitat i proximitat, amb la col·laboració de tot el sector de restauració i especialment de l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa.
- Consolidar l’AHG (Associació d’Hostalatge de la Garrotxa) com a principal interlocutor del sector de restauració a la ciutat, donant suport a les seves iniciatives i promovent l’associacionisme.
- Continuar posant en valor l’entorn natural del volcà Montsacopa, ordenant els espais d’horts i millorant-ne els accessos. Així mateix treballar per aconseguir que el màxim nombre d’espais protegits de la ciutat siguin de propietat pública.
- Impulsar el projecte Espai Cràter, el nou museu dels volcans. Serà un nou equipament que explicarà el fenomen vulcanològic, així com el patrimoni natural i cultural de la Garrotxa. Seguirà prioritzant l’estratègia educativa, però es farà un pas més per adaptar el projecte a les necessitats socials, educatives, culturals i científiques del segle XXI.
- Continuar treballant amb el sector turístic la creació de productes per atraure nous mercats i desestacionalitzar la demanda. Fer especial incidència en mercats estrangers i que poden visitar el territori entre setmana.
- Potenciar els productes turístics especialitzats en senderisme (Itinerànnia), ecoturisme, cicloturisme, turisme esportiu (running, orientació i geocaching), producte local gastronòmic i turisme cultural.
- Reforçar el paper de lideratge de Turisme Garrotxa, com a principal actor per la definició de l’estratègia turística de la comarca.
- Garantir l’aportació de la taxa turística d’Olot a Turisme Garrotxa, amb la voluntat que el sector privat i el sector públic acordin els projectes on invertir aquests recursos, amb una visió comarcal.
- Treballar de manera intel·ligent les dades de visitants, per conèixer els recorreguts i els hàbits.
- Potenciar els valors de la Carta Europea de Turisme Sostenible 2016-2020 entre els actors públics i privats: “els millors llocs per viure seran els millors llocs per ser visitats”.
- Fer un turisme intel·ligent, implementant pràctiques de responsabilitat social i mediambiental per assegurar que el creixement del turisme és compatible amb la preservació de la qualitat de vida dels habitants.
- Millorar els espais turístics de la ciutat per fer-los accessibles, tant per persones amb discapacitat com per famílies amb nens o gent gran.
- Promoure la celebració de congressos i trobades empresarials a la comarca.
- Potenciar l’estiu com a període atractiu per als visitants, amb una proposta cultural i lúdica atractiva, tant pel públic local com d’arreu.
- Potenciar la Fira de Sant Lluc, com a esdeveniment econòmic, cultural i lúdic de la ciutat.
- Continuar la promoció d’esdeveniments culturals i esportius de referència nacional a la ciutat, amb l’objectiu d’ajudar als sectors econòmics de la ciutat.
- Continuar promovent un turisme responsable i respectuós amb el territori, que gaudeixi del patrimoni natural i a la vegada ajudi a la seva conservació.
- Col·laborar amb el Departament de Territori i Sostenibilitat en la construcció del carril bici entre Santa Pau i Olot. Promoure una xarxa de carril bici a la ciutat i que connecti amb altres comarques, com a atractiu local de lleure i per atraure visitants.
- Potenciar el període de Nadal a Olot com a destí turístic, reforçant la Fira i la Mostra de Pessebres. Potenciar la pista de gel, com a element d’atracció comercial i d’oferta lúdica a la ciutat, reforçant propostes com el Festival Veus.
2.2. Ajudant a les empreses i als autònoms
- Reforçar la personalitat industrial de la ciutat treballant per mantenir les empreses actuals i atraient-ne de noves.
- Millorar la competitivitat d’Olot i la Garrotxa, millorant aquells aspectes menys favorables, com les infraestructures de transports i la disponibilitat de sòl per a l’activitat econòmica.
- Treballar per incrementar el PIB per habitant de la comarca, superant els 30.200 euros anuals de mitjana de 2016 (millor registre dels darrers 8 anys).
- Facilitar i agilitzar els tràmits amb l’Administració a tots els ciutadans, especialment a l’hora de crear nous negocis.
- Continuar treballant per una gestió comarcal dels recursos econòmics, especialment posant èmfasi en la gestió conjunta de polígons industrials.
- Acompanyar les petites i mitjanes empreses (pimes) en la connexió a les xarxes globals de mercats i informació des dels seus àmbits locals.
- Potenciar el Punt de Benvinguda empresarial, la finestreta única per a les persones que volen obrir el seu propi negoci.
- Potenciar i incrementar els serveis de Dinàmig, l’Agència d’Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa. Promoure els serveis entre tots els municipis de la Garrotxa.
- Potenciar el servei d’assessorament i acompanyament als emprenedors.
- Intermediar per competències: ajudant als empresaris a conèixer millor l’oferta i la demanda de la ciutat.
- Promoure l’espai de coworking Ca-Nyera, als antics Magatzems Guitart, entre els emprenedors de la ciutat.
- Treballar pel desenvolupament d’empreses cooperatives i d’economia social a Olot.
- Continuar impulsant el projecte Reempresa, per garantir la continuïtat de moltes empreses i activitats econòmiques de la ciutat.
- Fomentar la creació de xarxes d’empreses d’un mateix sector per a la millora de la seva
- Estudiar la creació de sòl industrial a la ciutat, per donar servei a les demandes de les empreses existents i atraure’n de noves.
- Promoure l’aliança d’empreses dels diferents polígons industrials a fi i efecte de millorar la seva competitivitat, després de la bona experiència al polígon de Pla de Baix.
- Millorar els serveis de mobilitat, accessibilitat, seguretat… de tots els polígons industrials de la ciutat.
- Promoure la col·laboració entre empreses d’un mateix polígon, amb la voluntat d’incrementar la seva competitivitat. I a la vegada, treballar per millorar la relació entre les empreses dels diferents polígons de la Garrotxa.
- Continuar donant suport a INNOVAC com a principal clúster agroalimentari de Catalunya.
- Continuar impulsant el projecte Social Lab Garrotxa, com la plataforma pel desenvolupament de respostes innovadores a reptes socials complexes, comptant amb la participació de tots els actors locals involucrats. Gràcies a aquest projecte s’han impulsat projectes com EuroPACE o l’Escola de Noves Oportunitats.
- Promoure la creació d’empreses lligades a les energies renovables, aprofitant l’empenta de projectes com la Xarxa espavilada o l’Europace.
- Prestigiar l’activitat emprenedora reconeixent les millors iniciatives amb els Premis 100% Emprenedors.
- Potenciar les jornades i activitats d’impuls de l’activitat econòmica com un element clau per al desenvolupament de les iniciatives empresarials, com és el Fòrum d’Oportunitats Empresarials.
- Potenciar Garrotxa Emprèn, com a espai per donar visibilitat i reconeixement a projectes emprenedors de la comarca.
- Col·laborar i treballar activament amb les entitats representatives de l’activitat econòmica d’Olot i de la comarca (EURAM, Joves Empresaris de la Garrotxa, Cambra de Comerç, PIMEC, Innovac).
- Ampliar el suport d’assessorament i serveis als autònoms de la ciutat, a fi i efecte que puguin desenvolupar amb més facilitat la seva activitat econòmica.
- Potenciar accions de networking o treball en xarxa entre petites i mitjanes empreses, perquè puguin compartir projectes i millorar la seva competitivitat.
- Promoure iniciatives de transformació cap a una indústria 4.0 i basades en models d’economia circular.
- Promoure polítiques de gestió responsable a l’empresa, desenvolupament bones pràctiques saludables, memòries de sostenibilitat o lingüísticament responsables.
- Promoure l’economia circular i desenvolupar projectes d’economia col·laborativa.
- Impulsar iniciatives d’accés a l’habitatge per tal de facilitar la captació de talent i el desenvolupament de projectes laborals i emprenedors.
- Subvencionar l’alta d’autònoms a les persones residents a Olot que iniciïn una activitat al terme municipal d’Olot, consistent en una aportació finalista.
- Bonificació del 50% sobre l’Impost de Construccions Instal·lacions i Obres per l’obertura d’una nova activitat empresarial, sempre i quan es tracti d’una persona que es doni d’alta d’autònoms en l’exercici econòmic on meriti l’impost.
- Bonificació de la llicència d’activitats :
- Per a persones que iniciïn l’activitat empresarial quan provinguin d’una situació d’atur (100%)
- A subjectes passius que acreditin la participació al programa Reempresa (amb l’objectiu de dinamitzar el comerç mitjançant projectes de cessió de negocis, situats a la trama urbana consolidada del municipi, o al cas històric i als seus eixamples i per tal de garantir la continuïtat del negoci, incrementant-ne l’atractiu i evitar el trencament de la trama comercial. (100%)
- Per a persones que iniciïn activitat empresarial i hagin cursat l’alta d’autònom dins el mateix exercici on meriti la taxa (50%).
2.3 Més ocupació, més qualitat i més formació
- Dedicar tots els recursos necessaris per continuar reduint l’atur a Olot, consolidant-nos com la ciutat de més de 30.000 habitants que ha disminuït més l’atur durant aquests darrers anys de crisi.
- Continuar subvencionant empreses de la ciutat que contractin els perfils de persones aturades amb més dificultats d’inserció laboral.
- Incentivar la concreció de convenis col·laboratius amb els estudiants universitats per tal que realitzin les seves pràctiques d’acord amb les empreses de la nostra ciutat i comarca.
- Promoure el contacte entre estudiants i empreses per a la contractació als caps de setmana o a l’estiu, amb el doble objectiu de disposar de joves amb talent i facilitar l’obtenció de recursos als joves.
- Promoure l’ocupació de qualitat a tots els sectors econòmics, per evitar treballadors pobres o amb condicions precàries.
- Potenciar bonificacions a les empreses de la ciutat que incrementin l’ocupació de qualitat i la conciliació amb la vida familiar.
- Potenciar la marca d’empresa sostenible a la Garrotxa per distingir les empreses que promoguin hàbits saludables entre els treballadors, així com mesures de qualitat laboral.
- Donar a conèixer a les empreses bones pràctiques en relació a la conciliació de la vida laboral i familiar.
- Organitzar unes jornades de speed dating on es trobin els estudiants amb les empreses que necessitin futurs treballadors amb talent.
- Donar suport al projecte de Campus professional que impulsa Euram, per a mantenir i atraure professionals a la ciutat.
- Promoure la formació dual en tots els centres de formació de la ciutat, com a metodologia d’inserció d’èxit, tant pels treballadors com per les empreses.
- Prestigiar els cicles de grau mig i superior de formació professional, amb campanyes dirigides a les famílies.
- Potenciar l’assessorament d’inserció laboral basat en les competències personals, tant en les ofertes com en les demandes.
- Crear un circuit Empresa/Ocupació que faci possible la cobertura de llocs de treball (sobretot qualificats) amb persones de la ciutat.
- Fomentar la creació a la ciutat d’una empresa d’inserció per a col·lectius amb dificultats per a la inserció laboral, especialment dones i majors de 45 anys.
- Potenciar el programa +60, que assessora persones aturades sobre les opcions de jubilar-se amb una pensió digne.
- Potenciar la realització de programes ocupacionals a la ciutat, amb la col·laboració del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) com a fórmula per a facilitar la formació i la inserció de col·lectius amb dificultats.
- Potenciar el Pacte per a la Formació Professionalitzadora i l’Ocupació de la Garrotxa, en el marc de la FES (Fundació d’Estudis Superiors) i amb la participació de centres educatius, empreses, sindicats i administracions.
- Estructurar un nou servei de formació potent a la ciutat, a fi i efecte d’ordenar tota l’oferta formativa no reglada i no reglada.
- Crear l’Escola de Noves Oportunitats, perquè joves de la ciutat que no s’adaptin al sistema escolar reglat, puguin realitzar nous itineraris formatius i s’insereixen en el mercat laboral.
- Promoure la formació de cicles de grau mig o superior de l’àmbit de la restauració, hostaleria o turisme, per dona resposta a les necessitats de professionals d’aquests sectors econòmics.
- Suport al model d’inserció laboral de les entitats sense ànim de lucre amb projecte social arrelat al territori (tant protegit com ordinari) per a persones amb discapacitat.
- Facilitar les pràctiques laborals en les administracions locals a les persones amb discapacitat o vulnerables
- Vetllar per l’accés de les persones amb discapacitat en les diferents polítiques actives d’ocupació que s’impulsin o executin per part de l’ajuntament.
3. TRANSFORMACIÓ URBANA
1. TRANSFORMACIÓ URBANA
La ciutat és el lloc on les persones conviuen en comunitat. Al llarg de la història, la ciutat ha intentat cobrir les necessitats més bàsiques dels seus habitants, com la seguretat, l’accés a l’habitatge i a un lloc de treball. Però cada vegada més, les ciutats adquireixen un paper més rellevant en el futur de la humanitat.
En aquest context de gran creixement urbà, Olot -com a ciutat mitjana que és- ha de saber capitalitzar les seves potencialitats i aprofitar les oportunitats que tingui a l’abast. Cal que Olot desenvolupi el seu paper com a capital de la Garrotxa, que tingui un diàleg fluid i sincer amb els municipis més propers i un protagonisme rellevant com a cap de comarca per tal de resoldre problemàtiques conjuntes com el transport públic, les infraestructures viàries, el tractament de residus o l’accés a internet.
També cal fer un esforç per estar més ben connectats amb la resta de Catalunya i el món. En gran mesura, Barcelona és la nostra porta d’accés a la resta del món i un gran mercat d’oportunitats i de serveis per als nostres ciutadans i les nostres empreses. Hem de facilitar accedir-hi de manera ràpida, flexible i amb un cost just, mantenint la nostra idiosincràsia i identitat. Aquesta volguda proximitat l’hem de contraposar amb la nostra voluntat de voler potenciar uns serveis de proximitat de primera qualitat, en un entorn natural i paisatgístic de privilegi i amb un ús sostenible dels recursos.
La manera de resoldre aquesta equació és desenvolupant un urbanisme intel·ligent que tingui en compte les polítiques públiques d’accés a l’habitatge, a la salut, a l’educació, a la formació, la mobilitat, el lleure i la promoció de l’activitat econòmica i d’altra banda els protagonistes de la ciutat, els seus ciutadans.
La transformació urbana d’Olot passa per un futur compromès amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, fent d’Olot una petita gran ciutat, que lluitarà en contra del canvi climàtic, a favor de la igualtat d’oportunitats i de la prosperitat econòmica.
3.1 Olot és capital
- Col·laborar amb el Consell Comarcal de la Garrotxa per impulsar la posada en funcionament d’una Planta de tractament de fracció resta d’acord amb el Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya 2013-2020 (PINFRECAT20).
- Col·laborar amb el Consell Comarcal de la Garrotxa per impulsar la construcció de l’EDAR de l’Alt Fluvià, a l’àrea dels municipis de la Vall d’en Bas i Les Preses.
- Col·laborar amb els municipis veïns per millorar la interconnectivitat del transport públic col·lectiu (TPO i TEISA).
- Executar la xarxa de carril bici que connecti Olot i els municipis veïns, la Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts i Santa Pau, i que ens comunicarà amb el Ripollès i el Pla de l’Estany.
- Exigir el compliment del compromís de la Generalitat de Catalunya per a la integració d’Olot i la Garrotxa en el Sistema Tarifari Integrat de Catalunya.
- Pressionar a la Generalitat de Catalunya i el Govern Central perquè s’iniciïn el més aviat possible les obres de la variant d’Olot.
- Reclamar el desdoblament del tram de la C66 entre Besalú i Banyoles.
- Potenciar l’Eix de la C17, els municipis per on transcorre aquesta via des de Granollers-Vic-Ripoll i Puigcerdà amb totes les seves vessants.
- Reclamar el desdoblament de l’ample de via ferroviària entre Barcelona i Torelló, com a estació de referència d’Olot per al tren de proximitat.
- Continuar facilitant el desplegament de la fibra òptica a la totalitat del municipi i a la comarca (tant de particulars com empreses).
- Projecte ambaixadors d’Olot al món.
3.2 Una de les millors ciutats de Catalunya per viure-hi
- Assumir com a prioritats transversals de l’acció de govern els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que agrupen les tres dimensions del desenvolupament sostenible: econòmica, social i ambiental.
- Iniciar els treballs preparatoris per la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), per fer d’Olot una ciutat amable, que garanteixi el dret a l’habitatge i que alhora generi activitat econòmica.
- Treballar, conjuntament amb el veïnat, la pacificació de l’avinguda Sant Jordi i el carrer Portbou, per reduir les molèsties ocasionades pel trànsit
- Convertir el riu Fluvià al seu pas per Olot en un espai de lleure, de relació i de connexió entre barris alhora que reforçant la seva qualitat mediambiental.
- Desenvolupar el Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible d’Olot amb accions programades des del 2019 i fins a l’any 2023.
- Posada en funcionament del nou dipòsit d’aigua, que duplicarà la capacitat d’emmagatzematge i assegurarà el subministrament a tots els domicilis en cas d’alguna averia.
- Impulsar un projecte de reforma urbanística i de dinamització de la plaça Major, fent-la més atractiva.
- Implementar de forma progressiva un nou model de recollida de residus a partir de les proves pilot realitzades a diferents punts de la comarca d’acord amb el Programa General de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020 (PRECAT20).
- Reduir la utilització de bosses de plàstic a diferents espais de consum de la ciutat, com el mercat setmanal del dilluns i la plaça Mercat.
- Dimensionar adequadament els contenidors dels diferents barris de la ciutat perquè puguin absorbir els residus generats diàriament pels ciutadans.
- Promoure la utilització del servei de recollida de mobles vells i andròmines entre els ciutadans per evitar abandonaments a la via pública.
- Potenciar la presència de la deixalleria mòbil a diferents punts de la ciutat per facilitar el màxim el reciclatge entre els ciutadans.
- Realitzar campanyes de sensibilització entre el ciutadans per millorar els índexs de reciclatge de residus.
- Potenciar les neteges extraordinàries d’embornals, mobiliari vertical, grafits i altres actuacions en espais urbans.
- Pla integral de control de plagues per fer front a les espècies invasores (vespa asiàtica, escarabats, mosquit tigre, paneroles, cuca del boix, gavians,..)
- Treballar perquè la ciutat compti amb nous espais verds i enjardinats, fent d’Olot una ciutat de referència nacional en la gestió del verd urbà.
- Redactar el Pla Especial de l’ampliació del Parc Nou.
- Elaborar i executar un pla de reforma i millora dels parcs infantils de la ciutat.
- Posar a disposició de la població solars de propietat privada en mal estat com a espais de lleure i de joc.
- Creació de correcans, d’instal·lacions on els gossos puguin estar en llibertat i practicar l’exercici necessari per portar una vida saludable.
- Pla de reg dels espais verds intel·ligent.
- Redefinir el servei de Transport Públic d’Olot (TPO) per adequar-lo a les noves necessitats i nous hàbits de mobilitat dels ciutadans.
- Millorar la xarxa d’aparcaments per a bicicletes.
- Regular la circulació de patinets, bicicletes elèctriques i altres tipus de vehicles de mobilitat personal d’acord amb la normativa d’àmbit general, amb la voluntat de facilitar la seva circulació tot garantint la seguretat dels vianants.
- Implementar progressivament el Pla d’Accessibilitat de la Ciutat.
- Donar un nou impuls al Pla d’Asfaltatge i Millora de Voreres a tota la ciutat.
- Potenciar l’ús de mesures tecnològiques de control de l’aparcament de superfície gratuït de durada limitada (zones de 15 i 60 minuts).
- Implementar noves actuacions per seguir reduint l’índex d’atropellaments de vianants.
- Fomentar la mobilitat segura en l’accés als centres educatius.
- Establir un pla de circulació atenent a la jerarquització viària d’Olot per disminuir l’accidentalitat, donant prioritat als vianants davant dels vehicles.
- Creació de zones 30 de velocitat als barris de la ciutat.
- Introduir mesures de pacificació del trànsit per incrementar la seguretat en els desplaçaments i la qualitat ambiental.
- Realitzar campanyes educatives per reduir les actuacions incíviques dels ciutadans i a la vegada incrementar les sancions en els casos reincidents (miccions i excrements d’animals, sorolls, estacionament indeguts…).
- Establir mesures de reducció del soroll generat per les activitats organitzades a l’espai públic.
- Aplicar el Pla d’Usos del Firal consensuat entre veïns i penyes amb la voluntat de fer compatible les activitats lúdiques i el descans dels veïns.
- Enfortir els mecanismes de coordinació amb els serveis comunitaris i la policia per prevenir i solucionar problemàtiques socials.
- Millorar la capacitat operativa del cos de la Policia Municipal.
- Incrementar la capacitat mediadora dels agents la policia local.
- Incrementar els efectius de la policia municipal per sobre de la ràtio mínima recomanada pel Departament d’Interior de la Generalitat.
- Estrènyer la col·laboració entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Municipal.
- Incidir que la policia municipal ampliï el control de l’ús de les places d’aparcament PMR i l’ús indegut de la targeta d’aparcament.
- Fer campanyes de sensibilització pel bon ús de les places d’aparcament PMR.
- Potenciar el paper de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil en els actes esportius, culturals i lúdics de la ciutat.
- Potenciar la figura de l’agent cívic per reforçar el compromís cívic de la ciutadania.
3.3 Pensant en tots els barris
- Continuar i ampliar a altres barris de la ciutat la metodologia participativa del PIAM (Pla Integral d’Actuacions de Millora).
- Augmentar el nombre de parcs urbans que abastin la totalitat de barris de la ciutat.
- Aplicar un Pla de millora dels horts municipals distribuïts per tots els barris.
- Impulsar el Pla de Podes anual a tots els barris de la ciutat.
- Desenvolupar un Pla d’actualització de les infraestructures bàsiques de barris, que inclogui les infraestructures viàries, les xarxes d’aigua potable, de clavegueram i l’enllumenat públic.
- Millorar el sistema de relació entre el govern municipal i el veïnatge per impulsar propostes de millora als barris.
- Facilitar el desplegament de la fibra òptica a la totalitat dels barris d’Olot i a Batet
- Redefinir el servei de Transport Públic d’Olot (TPO) per adequar-lo a les necessitats i nous hàbits de mobilitat dels barris.
- Programa “Fem dissabte als barris” amb neteges extraordinàries.
- Programa de brigades de neteja als barris amb col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya.
3.4 Innovant per l’accés a l’habitatge
- Elaboració d’un nou Pla Local d’Habitatge, que inclogui la diagnosi de l’estat del parc d’habitatges de tota la ciutat, amb especial rellevància al centre de la ciutat com indica el PIAM del Nucli Antic, la diagnosi de les necessitats d’habitatge de la població, l’anàlisi del mercat de l’habitatge i l’anàlisi del planejament urbanístic.
- Concretar les reserves per a habitatge protegit, la qualificació i reserva de terrenys per al sistema d’habitages dotacionals.
- Incrementar el parc d’habitatges públic per garantir l’accés a un habitatge digne i assequible d’acord amb les previsions de quantificació d’habitatges destinats a polítiques socials, tenint en compte les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda.
- Definició de les àrees urbanes subjectes als drets de tanteig i retracte.
- Declaració d’àrees de conservació i rehabilitació per a potenciar la regeneració urbana i social en zones que requereixin una atenció especial.
- Fer complir els deures de la propietat amb ordres d’execució forçosa, imposant multes coercitives davant del seu incompliment.
- Establir convenis de rehabilitació entre la propietat i l’ajuntament dirigits al compliment del deure de conservació i rehabilitació de l’habitatge.
- Expropiació dels immobles un cop exhaurides les vies de foment i coercitives per incompliment del deure de conservació i rehabilitació.
- Creació del registre municipal de solars sense edificar per inscriure aquelles finques que han estat objecte d’una declaració d’incompliment de l’obligació d’edificar, ja siguin solars que no hagin complert els terminis d’edificació fixats, edificis on s’hagin incomplert ordres d’execució d’obres encaminades al compliment dels deures d’ús, conservació i rehabilitació, o edificis objecte d’un expedient de ruïna derivat d’un incompliment del deure de conservació i rehabilitació una vegada transcorreguts 2 anys sense que el propietari els substitueixi o rehabiliti, amb l’objectiu últim d’incrementar el patrimoni municipal de Sòl i Habitatge per destinar a la política d’habitatge municipal.
- Determinar els ajuts adreçats a grups de població amb dificultats d’allotjament especials per a lluitar contra l’exclusió social.
- Negociar amb les entitats bancàries per a la cessió d’habitatges destinats a cobrir necessitats socials.
- Exercir el dret de tanteig i retracte en les transmissions de pisos provinents d’execucions hipotecàries amb posterioritat a l’abril de 2008.
- Exercir el dret de cessió d’ús per a aquells habitatges que no compleixin amb l’obligació d’execució d’obres de rehabilitació dels habitatges buits provinents d’execucions hipotecàries o de dació en pagament.
- Garantir, sense limitació pressupostària, les ajudes per fer front a les urgències socials greus que, a més de l’alimentació i la pobresa energètica també s’hi inclou l’habitatge.
- Consolidació del servei jurídic de mediació i intermediació hipotecària.
- Programa d’ajudes de rehabilitació a la propietat de l’immoble per a la seva incorporació a la borsa d’habitatge social municipal.
- Pla pilot per a la reducció de la pobresa energètica, mitjançant acords d’inversió entre propietaris i ajuntament.
- Explorar nous models d’accés a l’habitatge (cooperatives d’habitatge, masoveries urbanes,…).
- Millorar l’accessibilitat mitjançant subvencions que permetin la instal·lació d’ascensors i l’eliminació de barreres arquitectòniques i de comunicació.
- Potenciar un servei de mediació en els conflictes que, habitualment, sorgeixen en les comunitats de veïns per la necessitat de realitzar obres d’accessibilitat.
3.5 La ciutat, una fàbrica d’energia
- Creació de l’Oficina Municipal de l’Energia per reduir la demanda de consum energètic, l’eficiència energètica, incrementar les fonts d’energia renovables i assessorar la ciutadania per millorar l’eficiència energètica dels seus habitatges.
- Nova edició del Pla d’Eficiència Energètica de l’Ajuntament, que inclou tots els equipaments i serveis municipals.
- Activar el programa EUROPACE, facilitant les inversions privades en matèria d’estalvi i eficiència energètica a l’habitatge, així com també el finançament d’obres de rehabilitació.
- Creació d’un parc elèctric fotovoltaic municipal en els equipaments i espais municipals.
- Compra de l’energia elèctrica que es consumeix a edificis i espais municipals 100% de fonts renovables.
- Pla d’enllumenat públic intel·ligent.
- Instal·lar més punts de recàrrega de vehicles elèctrics.
- Aplicació d’una política fiscal municipal que incentivi la generació d’energies renovables, la construcció d’edificis de baix consum i la utilització de vehicles híbrids i elèctrics.
- Aplicació del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible d’Olot (PAES).
4. UN AJUNTAMENT QUE RESPON A LES NECESSITATS D’OLOT
4.1 Un Ajuntament més eficient i accessible
- Establir indicadors per la mesura de qualitat en la prestació de serveis al ciutadà.
- Introduir progressivament l’avaluació de les polítiques públiques de l’Ajuntament per així conèixer el seu impacte real.
- Agilitzar la tramitació de llicències i permisos de l’Ajuntament per facilitar l’activitat econòmica a la ciutat.
- Establir canals de relació amb la ciutadania a l’hora d’introduir i desenvolupar instruments de participació i col·laboració ciutadana en els assumptes públics.
- Elaborar la Carta de Serveis Municipals, de manera que els ciutadans sàpiguen quins serveis oferim i quin es el termini per a la seva resolució.
- Desenvolupar la cartera de serveis electrònics, facilitant l’accés a tràmits municipals de manera permanent, tot mantenint el nivell de qualitat de l’atenció presencial.
- Incorporar nous tràmits al sistema de Cita Prèvia per fer més àgil i fàcil les gestions municipals.
- Intermediar per tal de posar en comú a diverses empreses o autònoms per tal d’assessorar la constitució de Unions Temporals d’Empreses amb l’objectiu de superar les limitacions individuals de petits autònoms o empresaris per poder optar a projectes mitjans o grans en els processos de licitació pública.
- Desenvolupar la plataforma de contractació electrònica de l’Ajuntament.
- Promoure la inclusió de criteris ètics, socials i sostenibles en els procediments de contractació pública.
- Incorporar en el catàleg de tràmits electrònics els que fan referència a les entitats i associacions.
4.2 Una gestió responsable
- Continuar reduint el deute econòmic de l’Ajuntament i així mantenir-lo en uns llindars assumibles. En aquests darrers vuit anys, hem reduït un 40% l’endeutament passant de 29 a 17 milions d’euros.
- Implementar un sistema de costos (comptabilitat analítica).
- Donar compte dels costos dels serveis municipals als ciutadans de manera senzilla i entenedora.
- Millorar la gestió eficaç dels recursos econòmics i materials.
- Continuar amb el pagament de proveïdors a 30 dies.
- Mantenir i, si és possible, incrementar les bonificacions als ciutadans en els diferents serveis municipals.
- Anar introduint de manera esglaonada el sistema de Tarifació Social en els serveis municipals, com l’Escola Municipal d’Expressió, l’Escola Municipal de Música o les Escoles Bressol.
- Donar facilitats de pagament a les obligacions tributàries dels contribuents d’ acord amb la seva situació i capacitat.
- Estudiar l’elaboració d’un Pla de Pagaments Tributari personalitzat tipus “tarifa plana”
- Fomentar la formació entre els treballadors municipals per millorar les seves capacitats tècniques i personals.
- Obrir convocatòria de les places interines de l’Ajuntament per convertir-les en llocs de treball estables.
- Aprovar la relació dels llocs de treball (RLT) de l’Ajuntament i organismes autònoms amb l’objectiu d’anivellar les responsabilitat i condicions laborals dels treballadors municipals.
- Promoure la mobilitat dels treballadors municipals entre les diferents àrees de l’Ajuntament.
- Adaptar, a través dels convenis que convinguin, a un nou sistema de gestió cadastral, més eficient que permeti una major justícia tributària i que suposi evitar tràmits innecessaris al ciutadà.
- Compromís en la formació de tots els tècnics i àrees de l’ajuntament o diputació en l’àmbit de la contractació responsable i en els perfils de persones vulnerables.
- Establir clarament la prohibició de contractar empreses que no compleixin amb la quota de reserva del 2% de persones amb discapacitat, en tot tipus de contractes mercantils (serveis, materials, obres…) relacionats amb l’Ajuntament d’Olot i els seus organismes autònoms.
5. CONSTRUCCIÓ DEMOCRÀTICA
5. CONSTRUCCIÓ DEMOCRÀTICA
Si alguna cosa hem après durant la darrera dècada és que les premisses sobre les quals hem construït la nostra societat no són una base estable de què ens puguem refiar permanentment i que no hi ha res garantit: ni les llibertats personals, ni les col·lectives, ni els drets adquirits ni un futur més o menys estable. Les dues grans revolucions a Catalunya –la dels somriures, per a la independència, i la provocada per la crisi econòmica- han canviat el paisatge social i cultural del país. Les dues grans revolucions planetàries -la digital i la provocada pel canvi climàtic- canviaran el món. I en aquest context, els ajuntaments nascuts i consolidats durant els primers trenta anys de democràcia es van organitzar en un context molt diferent en què no calia fer explícits aquests reptes.
La construcció democràtica és sobretot una construcció cultural i l’ajuntament l’ha de liderar contribuint a crear el context i les oportunitats de desenvolupament de discurs que permetin pensar els camins per defensar la llibertat de pensament i d’expressió, els arguments de defensa d’una societat oberta i d’una cultura ciutadana inclusiva i respectuosa amb el medi ambient. I això ho ha de fer atenent les inquietuds del màxim nombre de persones possible.
Junts per Catalunya Olot encara creiem en els valors de la modernitat, del progrés i de la democràcia, més participativa que representativa. I ho creiem també en relació amb la cultura i l’educació com a eines bàsiques per aconseguir una millora de les condicions de vida dels ciutadans.
Creiem que les institucions són institucions de servei a la ciutadania, a la ciutat i al país. I tot això no és només conceptual. S’acaba traslladant a la vida quotidiana en l’educació, en la cura durant l’envelliment de les persones, en la salut, en les polítiques ambientals, però també en l’equitat, en la igualtat d’oportunitats, en el mercat de treball, en la igualtat entre dones i homes i en les nostres reaccions individuals i col·lectives a la diversitat.
La construcció democràtica és una construcció a partir d’uns determinats valors i és també la construcció d’un compromís ètic compartit, amb dos objectius principals: la dignitat de les persones i la preservació del planeta.
5.1 La participació, un valor encara més important
- Fer de la participació un principi transversal i present a totes les àrees de l’Ajuntament.
- Potenciar el valor de la participació en els projectes urbanístics i de mobilitat que tenen especial incidència en el dia a dia dels veïns i veïnes.
- Estendre els PIAMS (Plans Integrals d’Accions de Millora) a diferents barris de la ciutat, després dels bons resultats obtinguts a Sant Miquel i al Nucli Antic.
- Continuar impulsant consultes ciutadanes en aquelles qüestions d’especial transcendència per la ciutat, com hem fet amb els correbous, la variant i la reforma del Firal.
- Fomentar la participació entre els ciutadans organitzant, si cal, formació específica perquè aquests processos siguin el màxim d’útils i eficaços.
- Mantenir la participació d’entitats, associacions i altres col·lectius en els plens municipals perquè puguin presentar les seves propostes.
- Potenciar la creació de nous canals de participació, utilitzant les eines tecnològiques.
- Fomentar pressupostos participatius en els barris i entre els joves, seguint i millorant l’experiència iniciada aquests darrers anys.
- Continuar fomentant les sessions per retre compte amb la ciutadania de l’acció municipal.
- Repetir sessions informatives als barris durant el mandat perquè tots els ciutadans coneguin no només els projectes que es porten a terme al seu veïnat, sinó els que s’impulsen a tota la ciutat.
- Seguir convocant el Consell d’Alcaldes, les reunions de caràcter consultiu sobre temes de ciutat formades pels exalcaldes i exalcaldesses de la ciutat.
- Continuar destinant recursos econòmics i tècnics a entitats, associacions i clubs esportius amb ajudes que s’apropen al milió d’euros.
- Treballar perquè totes les associacions de veïns de la ciutat disposin de locals adequats per desenvolupar activitats de relació al barri.
5.2 Olot i Catalunya
- Exigir l’alliberament immediat de Carme Forcadell, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Joaquim Forn.
- Exigir el retorn dels exiliats Carles Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel.
- Denunciar la instrumentalització política de la justícia per part de l’Estat en el procés judicial contra els dirigents independentistes.
- Treballar perquè es respecti el dret de Catalunya a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret, el país determinarà lliurement el seu estatut polític i procurarà també el desenvolupament econòmic, social i cultural.
- Continuar participant de l’Associació de Municipis per la Independència que representa el món local i té com a objectiu sumar esforços per la creació d’un estat propi per a Catalunya en el marc de la Unió Europea.
- Donar suport a totes les iniciatives polítiques i ciutadanes de suport als presos i exiliats, així com als seus familiars.
- Donar suport a tots els càrrecs electes que han patit o poden patir la persecució de la justícia per les idees o accions derivades de la voluntat popular en relació al procés d’independència.
- Preservar la memòria de l’1 d’Octubre de 2017 com una diada de reafirmació nacional, recordant amb orgull la participació de la ciutadania i no oblidant la repressió policial amb els col·legis electorals.
- Treballar per l’aplicació dels resultats a la ciutat del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’Octubre de 2017.
5.3 Els nostres valors
- Continuar treballant amb màxima dedicació i compromís. L’alcalde es dedicarà únicament a l’Ajuntament d’Olot, sense participar ni a la Diputació ni al Parlament.
- Seguir fent del treball en equip i la transversalitat un dels actius de l’acció de govern.
- Aplicar el valor de la transparència en tota l’acció de govern seguint el principi de només fer allò que es pugui explicar.
- Desenvolupar una política de participació transversal i en el màxim d’àmbits possible.
- Treballar colze a colze amb les entitats i associacions, donant suport a les seves iniciatives i respectant els seus lideratges.
- Redactar i planificar el Pla de Govern d’Olot dels propers 4 anys, de la mateixa manera que ho hem fet als anteriors mandats.
- Designar regidors de barri per atendre les demandes de les associacions i dels veïns.
- Gestionar amb responsabilitat tots els recursos de l’Ajuntament, essent conscients que són limitats i que per tant cal aplicar criteris d’eficiència i eficàcia.
- Mantenir un tarannà dialogant i proper amb tots els ciutadans i associacions, tenint clar que la ciutat la construïm entre tots.
- Els/les regidors/es no podran pertànyer a cap òrgan de direcció ni consell d’administració de les empreses privades que contracti l’Ajuntament.
- Els/les regidors/es tindran una retribució única i de simple càlcul de l’Ajuntament, ja sigui en concepte de salari o per indemnització. No es percebrà cap tipus d’indemnització per la participació en altres organismes dependents o participats per l’Ajuntament. Es controlaran especialment les incompatibilitats i les autoritzacions d’activitats.
- La Junta de Portaveus podrà avaluar i reprovar els alts càrrecs executius de l’Ajuntament, atenint-se a les seves capacitacions, mèrit i experiència en el camp que han de gestionar.
- Tots els regidors tindran dret de sol·licitar al govern tota aquella informació que considerin necessària per a la seva activitat. Així mateix els regidors i/o tècnics municipals del consistori tindran terminis màxims pel lliurament de documentació i informació.
6. PREPARATS PEL FUTUR. UN EQUIP PREPARAT I COMPROMÈS
7. PREPARATS PEL FUTUR. UN EQUIP PREPARAT I COMPROMÈS.
Un equip que reuneix progrés, coneixement i experiència. Així és l’equip de Junts per Catalunya a Olot que encapçala en Pep Berga per a les eleccions municipals del 26 de maig. 21 persones compromeses amb la ciutat, i també amb el país, que ara ho reiteren encara més sumant-se al projecte de Junts per Catalunya Olot, amb la voluntat de contribuir d’una manera més directa en el present i el futur de la ciutat.
L’equip incorpora una mirada generacional molt àmplia. Format per una persona que acaba de complir 83 anys a una jove que està a punt de fer-ne 18 i que, per tant, podrà votar per primera vegada. En tots el casos, comparteixen la seva contribució al teixit associatiu i les ganes de seguir treballant per la ciutat. Els integrants més grans de l’equip acumulen una trajectòria al capdavant o bé col·laborant amb entitats a les que els més joves ja s’hi ha començat a introduir. Dos dels representants de l’equip han rebut les Ales a la Cultura, el guardó que reconeix la tasca feta a la ciutat en l’àmbit cultural.
Aquest és l’equip de Junts per Catalunya a Olot per aquest 26 de maig:
|
|